23 de setembre 2010 / Patraix: pau pons, po poy i xavier puchades comencem a parlar de la memòria, del urbanisme, dels no-llocs, del turisme mentre prenem un tallat amb la llet agra… La primera sinopsi que vam escriure va ser:

Un viatge en el València Bus Turístic sense conductor ni combustible, amb les rodes punxades i amb arena de la Patacona al motor. Al volant, una intrèpida indígena rescatarà els turistes del bus – ciutadans a la deriva que tractaven de reconéixer la seua pròpia ciutat – per a extraviar-los a l’interior d’un laberint, fins aleshores, exòtic. Al centre d’aquest laberint, els espera el temut Calatraure blanc per a devorar els seus records i evitar que es troben. Aconseguiran véncer-lo per inanició? Mentrestant, fora, regna el caos: falles de pedra tosca floten a les aigües del port, bunyols com enormes rodes de tractor redolen perillosament pels carrers deixant relliscoses taques d’oli i l’orxata de Santa Catalina té gust de clor…”

301767_10150948498437402_1349962030_n30 de març de 2012 / València-Barcelona-Granada: retomem el projecte i la guia pren el nom de begoña tena. Revisem el concepte i reescrivint el text. Fem una sinopsi més breu per al Festival Cabanyal Íntim, aquesta:

Un viatge en el València Bus Turístic sense conductor ni combustible, amb les rodes punxades i amb arena de la Patacona al motor. Al volant, una intrèpida indígena ens conduirà fins a la muntanya més gran del món”.

403490_10150948499077402_166548201_n2 de juny de 2012 / Cabanyal: La nostra guia rep els seus primers “turistes”…

556730_242408519201309_100002964878229_425582_1456345320_n Guia begoña tena
Text begoña tena + xavier puchades
Direcció xavier puchades
Collages po poy
Idea original “amb P de”: pau pons + xavier puchades + po poy
Producció Teatrencompanyia + Begoña Tena

Estrena 02/06/2012. Casa de vicent (Carrer Escalante, 195)
Festival Cabanyal Íntim

QUINTARessenyes

I és precisament compromís ètic i recerca estètica el que trobem a Una indígena… En efecte: per una banda, una reivindicació, no gens enyoradissa i sí molt ferma i projectada sobre el nostre present, sobre el model de ciutat que els valencians estem construint. Per l’altra, la possibilitat que els espectadors puguen sentir l’experiència de les petites distàncies, de la proximitat al fet teatral en tota la seua puresa: el treball ben proper de l’actor (actriu en aquest cas: Begoña Tena) a partir d’un text colpidor malgrat la seua extrema senzillesa… o precisament per això mateix.”

(Fragment introducció edició del text. Revista Episkenion nº2)

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s