èxit (logo culturarts)

«Al 1969 va nàixer Vero i deu anys després, Pau. D’alguna manera, les dues estaven als límits temporals del que una sociologia, amb gust a xiclet de maduixa, va definir com a Generació X. Però tot això no ens importa ara. El cas és que, desprès de quinze anys sense veure’s, les dues coincideixen per casualitat el 23 de maig de 2015 en un mateix treball precari. Què han de fer? No ho saben. Com tampoc volen saber res l’una de l’altra; per algun motiu desconegut estan enfrontades. Vero s’ha estat formant amb l’exigència pròpia que el mercat laboral reclama a qualsevol dona; potser, s’ha estat formant massa i tot. Pau va abandonar la universitat als vint anys, convençuda en la possibilitat de canviar el món. El que més ens genera confusió és com és possible que dues dones que van escollir opcions vitals tan diferents hagen acabat en la mateixa fossa laboral. D’això, segurament, parlarem més tard… Com també de la utilitat en un món on preval la inutilitat, de la importància de les eleccions… personals i, també, d’una pilota de platja.»

10500475_1035648593127016_3812242318207316776_n
FITXA ARTÍSTICA I TÈCNICA

Intèrprets: VERÒNICA ANDRÉS i PAU PONS
Dramatúrgia i direcció: Xavier Puchades

Collages: Po Poy
Música: Agnès Pe+ Truna
Disseny d’il·luminació: Diego Sanchez
Disseny d’escenografia i cartell: teatrencompanyia
Vestuari: Estibaliz Gonzalo
Fotografia: Jordi Pla
Audiovisual: Samuel Domingo
[By dint of looking at a tree, I become a tree]
Muntatge audiovisual: Óscar Bernàcer

Ajudant de direcció: Lucía Sáez

Producció: teatrencompanyia + Sala Ultramar

colaboren

11755168_1037539742937901_7959280373183650715_n
Agraïments: Santiago Blanco, Santi De La Fuente, Vanesa Martínez Montesinos, Ana Perpiñán, Mertxe Aguilar, Lumierescene Carlos Molina, Arturo Sánchez Velasco i Consuelo Rubio, Carmen Juan, Guada Sáez i Toni García (gràcies per la residència d’escriptura)

11214339_1036446953047180_7666918954177669914_n

Estrena: 9 de juliol 2015, Sala Inestable, València.

La crítica ha dit:

“Ens trobem amb una obra política sense dissimul de cap mena, que ens parla a nosaltres d’unes realitats que fins ara s’han  volgut ignorar o, com a mínim, silenciar, i que deixa la porta oberta a noves reflexions potser més inquietants fins i tot, com per exemple: ¿quan donarem la veu als qui de debò no la tenen i no ens entestarem  a parlar en el seu nom sense ni tan sols demanar-los permís? Quan deixarem de costat les coartades ideològiques  que permeten a tants de nosaltres mantenir-se com a representants legítims de la indignació tot just cinc minuts després de canviar de jaqueta? Etcètera. Però, clar, tot això són temes no per a una sinó per a moltíssimes més obres de teatre. El que importa ara és veure aquesta; gaudirem d’un text ben sòlid i ben construït i del treball de Vero i Pau, dos estupendes actrius. Una obra que, almenys així ho espere, servesca per a començar a pensar què pot significar l’èxit després de les eleccions.”
JOSEP LLUÍS SIRERA (Revista Episkenion)


“Els gèneres s’entrecreuen per a salvar-se uns a altres en el moment just, el silenci dóna pas a una música que ens deixa sense paraules, els ulls desmenteixen a les boques, la ironia sempre amaga una veritat que acaba sabent-se just abans d’aplaudir -altre tret comú als textos d’aquest dramaturg-. Tot juga i tot pot canviar en qualsevol moment.

“Un text impecable que situa contínuament als personatges en el temps, en el seu temps, com fa la societat per recordar-nos que tenim una data de caducitat.”
(Agenda Afán de plan)

“Duelo de dos grandiosas actrices valencianas alejadas de sus papeles más habituales (…) Un texto difícil, muy bien construido, con perfectas transiciones de imagen que invitan a pensar en la situación actual”
J.V.Peiró (Las Provincias)

Alguns espectadors han dit:

“Es un trabajo de altura, con una dramaturgia de un autor valenciano de recorrido, impresionante, pensada a fuego lento.” Jacobo Pallarés.

“Una peça demoledora sobre com el capitalisme ha anat sacsejant les nostres vides quasi sense adonar-nos.” José Ballester Cerveró.

“Una bonísima reflexió sobre els darres moviments socio-polítics-econòmics que ens han trasvalçat en les últimes décades, i com ens han afectat de manera més íntima i domèstica…” Sevi Asensi.

“Magistral interpretación de Verònica Andrés y Pau Pons dirigidas por Xavi Puchades
Desde la serena reflexión estás actrices transmiten una fuerza, energía e intensidad que nos han entusiasmado.” Salva Donalbail.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s